L'impacte de la mobilitat laboral a la Unió Europea sobre els estats membres | The impact of EU labour mobility on the Member States of the EU

Context i objectiu:

• La Unió Europea facilita la lliure circulació com una de les quatre llibertats del mercat únic, però les dinàmiques socials i econòmiques a llarg termini, especialment per a les regions emissores, encara són poc estudiades.
• Cal aprofundir en la comprensió, basada en dades, dels efectes diversos i sovint complexos de la mobilitat laboral per dissenyar polítiques que n'aprofitin els beneficis i reforcin el mercat interior, la competitivitat europea i la justícia social.
• Aquest tema pretén contribuir als esforços per garantir unes condicions de treball justes i l'accés a ingressos i protecció social adequats per a tothom, considerant també les transicions verda i digital i els reptes demogràfics.

Aspectes a abordar:

• Analitzar els efectes de la mobilitat laboral en el funcionament dels sistemes de seguretat social (diferenciant entre els diferents pilars, com pensions, salut, cures, etc.) als països d'origen i destinació, i la seva coordinació.
• Fomentar el debat informat sobre estratègies per a una coordinació eficient i preparada pel futur de la seguretat social a nivell europeu.
• Millorar la quantificació del volum de diverses formes de mobilitat laboral (desplaçaments de llarga durada, treballs estacionals, mobilitat de curta durada, teletreball transfronterer, etc.) i fer les dades més comparables entre estats membres.
• Desenvolupar models econòmics per avaluar els efectes econòmics a nivell europeu de la mobilitat laboral.
• Prestar atenció als efectes ecològics de la mobilitat laboral i relacionar-los amb els efectes socioeconòmics.
• Analitzar com la composició de les persones que es desplacen (nivell d’habilitats, estructura d’edat, situació al mercat laboral, etc.) influeix en els efectes socioeconòmics als països o regions d’origen i destinació.
• Comparar la mobilitat laboral intra-UE amb la mobilitat laboral en altres regions del món o amb la mobilitat geogràfica dins dels estats membres.
• Desenvolupar i provar models per predir la mobilitat laboral en diferents escenaris (per exemple, segons el desenvolupament econòmic i social de les diferents zones de la UE).
• Posicionar-se, basant-se en evidències, sobre si i com la mobilitat geogràfica contribueix a gestionar el canvi econòmic (per exemple, si les persones que es desplacen mostren més predisposició a treballar en altres sectors).
• Analitzar en quina mesura i sota quines condicions les regions amb mobilitat neta sortint s’han beneficiat, o poden beneficiar-se, d’aquesta mobilitat a llarg termini.
• Investigar les diferències econòmiques i socials entre migració laboral i mobilitat laboral, utilitzant l’experiència de l’ampliació de la UE com a cas d’estudi.
• Aportar evidències sobre quins instruments polítics són més adequats per garantir una mobilitat laboral percebuda com a justa (per exemple, evitant l’explotació, el dumping social, etc.).
• Utilitzar, quan sigui aplicable, les dades i serveis de les Infraestructures Europees de Recerca federades sota l’European Open Science Cloud (EOSC) i altres espais de dades rellevants, assegurant que les dades produïdes siguin FAIR (localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables).

S'espera que els projectes contribueixin a:

• Que les persones responsables de polítiques obtinguin coneixement sobre els efectes econòmics i socials de la mobilitat laboral a la UE, incloent-hi els efectes en salaris, pressupostos fiscals i sistemes socials, tant per a les regions emissores com per a les receptores.
• Que es maximitzin els beneficis de la mobilitat a través de recomanacions aplicables, tenint en compte reptes com els canvis demogràfics, els efectes regionals, la digitalització i, en la mesura oportuna, altres desenvolupaments com la transició verda, l’adaptació al canvi climàtic, l’atractivitat de les regions, l’adhesió de nous països a la UE i les inestabilitats geopolítiques.