Aprovat el paquet legislatiu de la Política de cohesió UE 21-27

El Parlament Europeu i el Consell adopten un paquet de 373.000 milions d’euros que entra en vigor a partir de l’1 de juliol de 2021. Aquesta informació és d’interès pels ens locals perquè regirà futures convocatòries. La Política de cohesió de la Unió Europea per a 2021-2027 té com a objectiu la promoció de la convergència econòmica, social i territorial, mitjançant una competitivitat sostenible, la investigació i innovació, la transició digital, els objectius del Pacte Verd Europeu i la promoció del Pilar europeu de drets socials. Per aconseguir-ho, s’ha aprovat el paquet legislatiu de la Política de cohesió de la UE pel període 2021-2027, publicada al Diari Oficial de la UE (DOUE) el 30 de juny de 2021 i que ja es troba en vigor. El paquet està compost per 5 reglaments que estableixen les disposicions dels fons que conformen la Política de Cohesió. Pels ens locals és interessant conèixer aquesta informació perquè la normativa de les convocatòries que s’obriran en el futur sempre es basarà i farà menció als articles d’aquests reglaments. Es tracta de: - El Reglament de Disposicions Comunes (RDC) per a fons de gestió compartida - El Reglament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Fons de Cohesió (FC) - El Reglament del Fons Social Europeu Plus (FSE+) - El Reglament Interreg que estableix disposicions específiques per a l'objectiu de cooperació territorial europea finançats pel FEDER i instruments de finançament extern. - El Reglament del Fons de Transició Justa (FTJ) A partir d’ara es publicaran diversos actes que detallaran els recursos disponibles per cada Estat membre i la categorització de les regions en funció del seu PIB per càpita respecte la mitjana europea, fet que determina el cofinançament del que podran disposar els receptors dels fons de cada regió. D’aquesta manera es posaran les bases per establir els programes operatius dels Estats membres i les seves regions. Cal dir que els Estats membres ja estan preparant els seus Acords d’associació, el document que recull tota la programació dels fons de la política de cohesió a nivell estatal per període 2021-2027, mitjançant un diàleg informal amb la Comissió Europea que inclou un procés d’intercanvi i validació d’esborranys. Com dèiem, tot i que aquesta informació pugui semblar encara allunyada dels interessos dels ens locals, és informació rellevant, ja que els reglaments estipulen disposicions que regulen la normativa dels fons europeus amb els que es financen els Programes operatius (exemple FEDER o FSE) que després obriran convocatòries on hi tindran accés els ens locals. Els reglaments regulen aspectes generals com són els grans objectius dels fons, àmbit geogràfic on s’aplica, el cofinançament, sinèrgies amb altres programes, l’entrada en vigor i molts altres aspectes que difereixen entre programes. Alguns aspectes a destacar d’aquests reglaments són:   El Reglament de Disposicions Comunes (RDC) Proporciona un marc jurídic conjunt per als vuit fons de gestió compartida: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons de Cohesió i el Fons Social Europeu Plus, el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura, el Fons de Transició Justa i les normes financeres per al Fons d’Asil, Migració i Integració, l’Instrument de Gestió de Fronteres i Visats i el Fons de Seguretat Interna. Estableix els objectius comuns d’alguns d’aquests fons que són els 5 objectius polítics de la Comissió Europea (transició verda i digital, una Europa més social, inclusiva i connectada i una Europa més propera als ciutadans). Respecte al període anterior el reglament RDC pateix els següent canvis i millores: És més adaptable, ja que, a través d’una revisió de mig termini, es podran re assignar recursos ens els diferents fons davant de circumstàncies inesperades. Estableix uns principis horitzontals que tots els Estats membres hauran de complir per rebre els fons i en què destaquem el compliment de la Carta de Drets Fonamental de la Unió Europea en l’execució de tots els fons. Inclou fins a 75 mesures simplificadores respecte el període anterior i menys auditories i controls per aquells programes amb un bon històric d’acompliment, una major dependència dels sistemes nacionals i l’extensió del concepte d’auditoria única. Estableix les taxes de cofinançament, on podem comprovar que el cofinançament per les regions més desenvolupades (cas de Catalunya en l’anterior període) serà del 40%. Estableix com s’han de conformar els acords d’associació. Destaca el principi de partenariat, on s’estableix que les administracions regionals i locals, els interlocutors econòmics i socials, les organitzacions de la societat civil i els organismes de promoció de la igualtat participaran en la preparació dels programes i els acords d'associació i formaran part de l'execució dels programes dins dels comitès de seguiment. Finalment, és important saber que la Comissió Europea també gestiona directament part dels fons de gestió compartida. En concret, la CE gestionarà l’ajuda procedent dels Fons de Cohesió al Mecanisme Connectar Europa (MCE), la Iniciativa Urbana Europea, les inversions interregionals en innovació, la part del FSE+ dedicada a cooperació transnacional i els imports de la contribució al Programa Invest EU.   Reglament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Fons de Cohesió (FC)  El FEDER, amb 226.000 milions d’euros, seguirà sent un dels principals fons on podran accedir els ens locals. Els aspectes més rellevants respecte a l’anterior període són: La concentració temàtica es redueix notablement i focalitza en les prioritats d’una Europa verda, digital i més innovadora. En el cas del FEDER,  fins a un 30% serà destinat a la lluita contra el canvi climàtic. Es fa èmfasis al suport al territoris amb reptes pel seu desenvolupament on s’inclouen les àrees rurals o amb un declivi demogràfic important. Es fa especial atenció al desenvolupament urbà sostenible amb la inversió de com a mínim el 8% del FEDER en accions relacionades amb aquesta temàtica.  A més, es crea la Iniciativa Urbana Europea que vetllarà per la coherència entre les polítiques de desenvolupament urbà sostenible i permetrà a les ciutats unir força per fer front als reptes urbans. Les inversions interregionals innovadores que permetran a les regions treballar plegades per desenvolupar l’excel·lència en la recerca i la innovació. Pel que fa al Fons de cohesió, en l’anterior període Catalunya no va ser una regió elegible per rebre aquest fons i tampoc ho serà en el següent.   Reglament del Fons Social Europeu Plus (FSE+) El nou Fons Social Europeu + seguirà sent el principal fons per invertir amb les persones i serà un instrument indispensable per implementar el Pilar europeu de drets socials per crear llocs de feina i una societat justa i socialment inclusiva. També permetrà fer front a la recuperació després de la pandèmia del coronavirus i per això comptarà amb 99.300 milions d’euros. El FSE+ estarà encara més alineat amb les recomanacions del semestre europeu i l’anàlisi fet per cada país. El reglament del FSE+ és el resultat de la combinació de l’antic FSE, La Iniciativa d’ocupació juvenil (YEI), el Fons d’ajuda europea dels més marginats (FEAD) i del Programa d’ocupació i innovació social (EASI) , fet que significa un gran pas per augmentar l’impacte del finançament de la UE. Finalment, el nou reglament del FSE+ inclou un article dedicat a reforçar l’enllaç entre el FSE+ i la Carta de drets fonamentals.   Reglament Interreg  La Cooperació Territorial Europea (ETC en anglès, CTE en català) , també coneguda com “Interreg”, és un dels dos objectius de la Política de cohesió i proveeix d’un marc per la implementació d’accions conjuntes i intercanvis de polítiques entre ens nacionals, regionals, i locals dels diferents Estats membres. L’objectiu general de la CTE és promoure un desenvolupament econòmic, social i territorial harmoniós de la Unió com un tot. L’Interreg es dividirà en 4 franges: Interreg A. Transfronterer. Interreg B. Transnacional. Interreg C. Interregional Interreg D. De veïnatge i per la integració de les regions remotes. És la sisena generació d’Interreg que tindrà un pressupost de 8.000 milions d’euros. Respecte l’anterior període hi destaquem les següents novetats: Es manté la cooperació interregional (Interreg C) amb els programes Interreg Europe, Urbact, Interact i Espon. Els programes Interreg A, B, D es determinaran i comunicaran a la Comissió Europea pels Estats membres participants. La Comissió Europea farà actes d’implementació per cadascun d’aquests programes i s’adjudicarà un pressupost.(articles 9 i 11). En el cas dels interessos dels ens locals de la província estaríem parlant dels programes POCTEFA, SUDOE, EuroMED (abans MED) i NextMED (abans ENI CBC MED). Tots ells per confirmar i encara pendents de ser adoptats. La gestió de la cooperació amb les fronteres externes de la Unió passa a ser regulada pel reglament Interreg, sota gestió compartida, combinant el suport econòmic del FEDER i dels instruments d’assistència de Pre-accés, IPA i NDICI. A la pràctica, això fa que el futur programa Next-MED (abans ENI CBC MED), on hi tenen accés els ens locals de la província,  passi a ser regulat per Interreg.   Reglament del Fons de Transició Justa (FTJ) El paquet legislatiu també estableix els elements clau del Fons de Transició Justa (FTJ) que també forma part de la política de cohesió i té un reglament propi. El FTJ té com a objectiu fer front a les repercussions socials, econòmiques, laborals i ambientals en la transició de la Unió Europea cap a un economia climàticament neutra d’aquí al 2050. Caldrà veure si Catalunya podrà optar a aquests fons i si els municipis de la província hi tindran accés.   Fonts: [+] Nota de premsa de la Comissió Europea [+] Preguntes i respostes de la Política de cohesió 2021-2027 [+] Publicació al DOUE dels reglaments