Política de cohesió 21-27: retards en el desplegament

En comparació als anteriors períodes de programació 2007-2013 i 2014-2020, el procés legislatiu de la política de cohesió s’ha allargat més de dotze mesos en el període actual 2021-2027 segons una anàlisi del Centre de Regions Marítimes Perifèriques (CRPM).

CRPM, un think tank que representa a més de 150 regions de 24 Estats membres de la UE, recull en el butlletí de juliol un article del seu director, Francesco Molica, on es fa una comparativa entre els últims processos de programació, s’apunten algunes de les causes de l’actual retard i s’obre una discussió sobre les possibles conseqüències que això pot tenir.

Pel que fa al retard en el procés legislatiu, segons l’article, l’actual període de programació ha necessitat trenta-set mesos, que van culminar l’1 de juliol de 2021, amb l’aprovació de paquet legislatiu. En canvi, pels període 2007-2013 i 2014-2020 només es va trigar 24 i 26 mesos respectivament, malgrat haver iniciat les negociacions més tard.

Segons Molica, les principals causes d’aquest retard es deuen, en primer lloc, a la dilatació en sis mesos de les negociacions per l’aprovació de l’actual marc financer pluriennal (desembre de 2020). En segon lloc, a l’aparició del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per fer front a la Covid19. Finalment, en tercer lloc, a la programació i implementació dels nous fons REACT-EU per part de les autoritats de gestió.

Pel que fa a les conseqüències, segons el CRPM, la primera i més clara és el retard en l’aprovació dels acords d’associació (els documents que signen entre l’Estat i la Comissió Europea per acordar la programació dels fons de la Política de cohesió en cada Estat). En concret, si ho comparem amb el període 14-20, durant la primera part del 2014, primer any del període, ja s’havien aprovat 9 acords d’associació. Segons l’article la majoria dels Estats esperen tenir-los llestos de cara al setembre-octubre de 2021 per assegurar-se la seva aprovació durant el present any. Això vol dir que la majoria dels programes operatius no seran aprovats fins al primer o segon trimestre del 2022, mentre que a finals del 2007 i del 2014 (primers anys dels períodes anteriors) ja s’havien aprovat el 98% i 64% dels programes operatius.

Segons l’anàlisi, les implicacions d’aquest retard en la implementació de la futura política de cohesió pot reforçar les crítiques i augmentar les veus escèptiques cap a la necessitat d’aquesta política.

Comparteix