Seguiment de la biodiversitat eficient i rendible per a les polítiques de la UE | Cost-effective biodiversity monitoring for EU policies

Context i objectiu:

• La implementació de la legislació ambiental de la UE requereix un seguiment precís de la biodiversitat per garantir que se n’assoleixen els objectius. Les solucions innovadores de seguiment encara s’han de provar, posar en funcionament i pilotar en el context de l’aplicació concreta d’aquesta legislació.
• L’objectiu és desenvolupar i provar enfocaments escalables i rendibles de seguiment de la biodiversitat per a les necessitats de la legislació de la UE, en una de les tres àrees: el Reglament de restauració de la natura, la biodiversitat del sòl o la Directiva marc de l’aigua.

Aspectes a abordar:

• Desenvolupar enfocaments escalables que millorin la rendibilitat dels sistemes de seguiment legalment obligatoris, integrant sinèrgicament tecnologies i mètodes diversos i implicant les persones usuàries finals per adaptar-los a les seves necessitats.
• Desenvolupar casos de demostració per provar, posar en funcionament i pilotar diferents enfocaments de seguiment de la biodiversitat que responguin a les necessitats pràctiques d’aplicació de la legislació de la UE, com ara el Reglament de restauració de la natura, la Llei de seguiment del sòl o la Directiva marc de l’aigua; quan sigui possible, desenvolupar i provar sistemes automatitzats i de seguiment en temps real amb suport de la IA.
• Avaluar i comparar els diferents enfocaments pel que fa a la seva escalabilitat potencial, les mancances existents, les limitacions i els possibles inconvenients.
• Partir dels mètodes, les eines i les tecnologies ja identificats, i avançar-ne el desenvolupament i la integració per identificar i quantificar espècies —per exemple, mitjançant tècniques d’ADN— i resoldre les mancances que en dificulten l’aplicació pràctica i rendible en els sistemes de seguiment previstos per la legislació de la UE.
• Avançar en l’ús de tècniques genòmiques per fer el seguiment de l’abundància de les poblacions d’espècies rellevants per a cada àrea, amb vista a integrar-les en sistemes de seguiment basats en indicadors previstos per la legislació de la UE.
• Completar o fer avançar substancialment les biblioteques d’ADN de cada àrea, incloent-hi el desenvolupament de marcadors addicionals quan els marcadors estàndard d’ADN no permetin identificar les espècies a escala d’espècie:
  • Àrea A: completar les biblioteques d’ADN dels principals grups de pol·linitzadors (abelles, sírfids, papallones i arnes) i fer-les avançar substancialment per a altres grups rellevants d’insectes pol·linitzadors (com ara altres mosques, vespes, escarabats i formigues).
  • Àrea B: completar les biblioteques d’ADN dels principals grups de fongs i bacteris i fer-les avançar substancialment per a arqueus, protists i altres organismes rellevants del sòl.
  • Àrea C: completar les biblioteques d’ADN dels elements de qualitat biològica previstos per la Directiva marc de l’aigua (per exemple, peixos, macroinvertebrats, fitobentos —especialment diatomees—, fitoplàncton, macròfits, macroalgues i angiospermes).
• Partir dels resultats de projectes i iniciatives anteriors i en curs rellevants per al seguiment de la biodiversitat, com ara el Centre Europeu d’Observació i Coordinació de la Biodiversitat (EBOCC), i preveure recursos suficients per col·laborar-hi i integrar eficaçment diferents mètodes i tecnologies.
• Garantir que les dades generades siguin FAIR (localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables), explorant fluxos de treball que incorporin aquests principis des del disseny. Quan sigui pertinent, tenir en compte les possibilitats del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) i d’infraestructures europees de recerca com eLTER.
• Les propostes seleccionades hauran de formar un clúster i participar en activitats conjuntes de treball en xarxa, incloses les que es duguin a terme amb projectes d’altres convocatòries quan escaigui. Cal incloure aquestes activitats en un paquet de treball específic amb pressupost suficient. Poden incloure:
  • Una estratègia comuna de difusió i comunicació.
  • Una estratègia comuna de gestió de dades i una estratègia política comuna, incloent-hi informes de polítiques conjunts.
  • Tallers, formacions i grups de treball temàtics sobre qüestions d’interès comú, com ara la gestió i l’intercanvi de dades.
  • Cooperació estreta amb el Centre de Coneixement sobre Biodiversitat de la Comissió Europea (KCBD) i el seu servei científic, inclosa la participació en la resposta a les demandes de ciència per a les polítiques públiques.

S'espera que els projectes contribueixin a:

• Disposar de sistemes de seguiment de la biodiversitat més precisos i eficients, basats en tecnologies avançades i en una disponibilitat més gran de dades.
• Posar a disposició de les persones responsables de formular polítiques i de les autoritats competents eines més eficients i fàcils d’utilitzar per aplicar la legislació ambiental de la UE i avaluar-ne els resultats, simplificant-ne l’aplicació i millorant la protecció i la restauració dels ecosistemes.