Laboratoris vius per cocrear solucions de restauració dels ecosistemes, superar els obstacles d’implementació i millorar la resiliència davant dels riscos | Living labs co-creating solutions for the restoration of ecosystems addressing implementation bottlenecks and improving resilience to risks

Context i objectiu:

• El Reglament de restauració de la natura (NRR) exigeix als estats membres que implantin mesures de restauració basades en zones, incloses solucions basades en la natura. Calen enfocaments operatius fonamentats en la ciència per identificar solucions escalables que superin els obstacles d’implementació, especialment els relacionats amb el finançament. Els laboratoris vius han de fomentar la col·laboració entre sectors i comunitats per cocrear solucions sistèmiques adaptades al territori i facilitar l’aprenentatge sobre les vies d’implementació, la governança i les condicions propícies.

Aspectes a abordar:

• Donar suport a la creació de tres laboratoris vius nous, amb entre 8 i 15 emplaçaments experimentals cadascun, en ecosistemes diferents, per cocrear, provar i demostrar solucions innovadores de restauració, amb una àmplia participació equilibrada de parts interessades, activitats en entorns reals i implicació en totes les fases.
• Abastar diferents regions geogràfiques o zones climàtiques i almenys tres estats membres de la UE o països associats, inclosos emplaçaments en regions ultraperifèriques; incorporar la dimensió de gènere i establir un pla de treball que descrigui la cooperació entre laboratoris vius i les parts interessades.
• Actuar com a entorns reals d’experimentació de polítiques, provar innovacions normatives, financeres i de governança, implicar activament les autoritats públiques competents i establir mecanismes de retorn per informar l’elaboració de polítiques.
• Avaluar les condicions inicials dels ecosistemes, preveure’n les trajectòries de restauració i establir mecanismes de seguiment sostenibles, d’acord amb la legislació de la UE quan sigui pertinent.
• Identificar els obstacles a la generalització i ampliació de les activitats de restauració, analitzar-ne les causes —incloent-hi els factors conductuals i culturals— i proposar solucions; avaluar-ne la viabilitat, la replicabilitat, l’eficàcia, l’eficiència, els beneficis i la capacitat de mantenir els resultats al llarg del temps.
• Establir i utilitzar indicadors clau de rendiment i protocols de mesurament, notificació i verificació (MRV) harmonitzats i compatibles amb el NRR i l’Estratègia europea de resiliència hídrica, i desenvolupar marcs integrats d’avaluació d’impacte que incloguin les dimensions ambiental, social, econòmica i de governança, així com, quan escaigui, indicadors d’Una sola salut.
• Identificar emplaçaments que mostrin solucions exemplars de restauració de la natura, perquè serveixin de referents per a la formació, l’aprenentatge entre iguals i la comunicació.
• Definir vies de sostenibilitat, estructures de governança i models de negoci que n’assegurin la continuïtat un cop finalitzat el projecte.
• Abordar l’àrea A —reforçar la resiliència als riscos mitjançant la restauració— o l’àrea B —desenvolupar pràctiques de restauració eficaces i viables en l’agricultura i la silvicultura— i indicar clarament l’àrea escollida a la sol·licitud.
• Àrea A: demostrar la relació causal entre les activitats de restauració i la millora de la reducció del risc de desastres i la resiliència basades en la natura, especialment davant fenòmens meteorològics extrems. Almenys un laboratori viu ha d’abordar la resiliència hídrica davant inundacions i sequeres mitjançant la restauració de la connectivitat fluvial natural i de la capacitat de retenció d’aigua i les funcions naturals de les planes d’inundació, inclosa la recàrrega d’aqüífers; almenys un altre ha d’abordar la gestió del risc d’incendis en l’agricultura i la silvicultura, amb anàlisis de cost-benefici i de pèrdues i danys evitats. Cal abordar també la restauració dels ecosistemes després de desastres i els obstacles d’implementació.
• Àrea B: centrar-se en la restauració mitjançant sistemes agrícoles i forestals favorables a la biodiversitat, inclosos enfocaments agroecològics, l’agroforesteria, els sistemes de pastura, l’agricultura ecològica i els sistemes amb elements paisatgístics d’alta diversitat o terres retirades de la producció per motius ambientals. Seleccionar emplaçaments al llarg d’un gradient d’intensitat de les pràctiques i avaluar els reptes de restauració en diferents fases de conversió i d’experiència en sistemes favorables a la biodiversitat.
• Àrea B: mesurar el potencial d’assolir els objectius de restauració mitjançant protocols MRV. Almenys un laboratori viu ha de desenvolupar, provar i validar eines per reforçar la conservació in situ dels recursos genètics i l’ús sostenible de l’agrobiodiversitat o la biodiversitat forestal; desenvolupar sistemes de dades descentralitzats i protocols estàndard per al manteniment i l’intercanvi de recursos genètics locals; i, com a mínim, un laboratori viu ha de centrar-se especialment en el finançament de la restauració.
• Desenvolupar mètodes de seguiment i verificació dels efectes de les pràctiques d’agricultura del carboni sobre la biodiversitat, especialment en el marc del Reglament CRCF, i explorar, quan sigui pertinent, la interacció amb els règims de suport a la biodiversitat, inclosos els mecanismes emergents de crèdits de natura.
• Garantir la complementarietat i evitar duplicacions amb projectes i iniciatives finançats per la UE, incloses l’Associació per a l’Agroecologia, l’Associació Forestal, la Missió de la UE sobre el Sòl i la Missió de la UE d’Adaptació al Canvi Climàtic, i cooperar amb els laboratoris vius que s’hi hagin creat quan sigui pertinent.
• Assegurar que les dades siguin FAIR (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables), especialment les dades en temps real; considerar les possibilitats de l’Espai Europeu de Dades Obertes Científiques (EOSC). Es pot aplicar un enfocament de ciència ciutadana per produir, recollir i analitzar dades.
• Dedicar recursos a activitats de treball en xarxa amb altres laboratoris vius, sota el lideratge de l’acció de coordinació i suport finançada en el marc del tòpic HORIZON-NATURE-2027-02-03.
• Assegurar la contribució efectiva de les disciplines de ciències socials i humanitats (SSH) i la participació d’expertesa i institucions SSH en totes les fases, amb atenció especial al canvi de comportament, l’acceptació social, la governança participativa i la mediació de conflictes.
• Aplicar l’enfocament multiactor i implicar les parts interessades indicades a l’abast del tòpic.
• Es pot concedir suport financer a tercers mitjançant convocatòries per facilitar la participació activa d’actors petits, com ara persones gestores del territori, pimes o organitzacions de la societat civil, en un o més laboratoris vius. Com a màxim, el 30 % del pressupost proposat es pot destinar a aquesta finalitat.
• Garantir una cooperació estreta amb el Centre de Coneixement sobre Biodiversitat de la Comissió Europea (KCBD) i el seu servei científic, inclosa la participació en les respostes a les demandes de ciència per a les polítiques públiques.

S'espera que els projectes contribueixin a:

• Les parts interessades estan capacitades per cocrear, desplegar i replicar mesures viables de restauració dels ecosistemes que n’afavoreixin una adopció més àmplia, amb solucions per superar els obstacles d’implementació i els problemes de finançament.
• Les autoritats competents responsables d’aplicar el Reglament de restauració de la natura de la UE poden dissenyar i reutilitzar marcs de desplegament eficaços, basats en les evidències i les lliçons generades pels laboratoris vius en contextos diversos.
• Es demostren, s’aborden i s’expliciten els cobeneficis, els riscos i les compensacions socials, econòmics i ambientals de les activitats de restauració de la natura, per afavorir la presa de decisions informades i l’ampliació de les solucions, inclosos, quan escaigui, els possibles aspectes d’Una sola salut.

Suport financer a tercers:

• Es pot concedir en forma de subvencions, mitjançant convocatòries, per facilitar la participació activa d’actors petits en un o més laboratoris vius. El màxim destinat a aquesta finalitat és el 30 % del pressupost proposat i l’import màxim per tercer és de 60.000 €.