Enfocaments sistèmics per accelerar el canvi transformador en favor de la biodiversitat | Systemic approaches to accelerate transformative change for biodiversity

Context i objectiu:

• Aturar la pèrdua de biodiversitat requereix un canvi transformador en les mentalitats, les pràctiques i les regles del sistema, que abordi les causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat i del deteriorament de la natura. El pensament sistèmic i les ciències del comportament són essencials per connectar l’ambició amb l’impacte i afavorir canvis de comportament i estructurals entre tots els grups d’agents pertinents.

Aspectes a abordar:

• Identificar i analitzar, amb un enfocament sistèmic que integri les ciències del comportament, les ciències socials i les humanitats, la cultura i les arts, les mancances d’implementació del canvi transformador en favor de la biodiversitat, aprofitant els coneixements existents, inclosos els coneixements indígenes i locals. Quan sigui pertinent, fonamentar les anàlisis sistèmiques en dades empíriques sobre biodiversitat i indicadors del funcionament dels ecosistemes.
• Analitzar i cartografiar les relacions entre agents i sectors, les diferents visions del món i sistemes de coneixement —inclosos els coneixements indígenes i locals—, les dinàmiques de poder, els rols de gènere, la governança i les vies d’influència, per determinar com aquestes interaccions impulsen o dificulten el canvi transformador en favor de la biodiversitat.
• Preveure i analitzar com els factors indirectes de la pèrdua de biodiversitat interactuen amb els valors socials, econòmics i culturals, afecten els valors intrínsecs de la biodiversitat, l’accés a la natura i la seva percepció, i el canvi de comportament; identificar punts d’intervenció clau i abordar la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació com a crisis interconnectades.
• Dissenyar, posar a prova i avaluar enfocaments per transformar la governança, les rutines organitzatives i comunitàries i els processos de presa de decisions, en benefici de les comunitats i del sector privat.
• Elaborar orientacions, basades en xarxes, conjunts de dades, plataformes digitals i eines existents, per facilitar l’adaptació, la reproducció i l’ampliació dels enfocaments proposats entre sectors i regions. Quan sigui pertinent, incloure indicadors, models, dades i eines que permetin mesurar millor la contribució de la restauració de la natura a la reducció dels riscos sistèmics.
• Optimitzar l’ús de dades, inclosos formats estandarditzats adoptats àmpliament, per integrar els objectius de biodiversitat amb els resultats socioeconòmics, millorar la coherència i facilitar la interpretació i l’intercanvi de dades entre sectors i la seva integració en eines digitals sectorials de suport a les decisions i de gestió.
• Donar suport a les parts interessades —entre d’altres, dels sectors agrícola, pesquer i forestal— perquè alineïn la gestió del sòl i del mar, els models de negoci, les operacions i les interaccions comercials amb les vies de canvi transformador, i elaborar estudis de cas que prioritzin la biodiversitat i els objectius ecològics tot tenint en compte les realitats socioeconòmiques. Incloure enfocaments participatius i de codisseny.
• Basar-se en les conclusions de l’IPBES i contribuir-hi, especialment en l’avaluació temàtica sobre les causes subjacents de la pèrdua de biodiversitat i els factors determinants del canvi transformador.
• Preveure recursos adequats per a activitats d’agrupament amb projectes d’Horizon Europe i altres iniciatives del sector. Els projectes han d’abastar un o més ecosistemes, aplicar un enfocament multi-actor i poden incloure cooperació internacional i/o la participació de regions ultraperifèriques; cal una contribució efectiva de les disciplines i l’expertesa de les ciències socials i les humanitats.
• Les propostes seleccionades han de formar un clúster i participar en activitats conjuntes de treball en xarxa, incloses les que s’escaiguin amb projectes d’altres convocatòries. Aquestes activitats s’han d’incloure en un paquet de treball específic amb pressupost suficient i poden incloure una estratègia comuna de difusió i comunicació, estratègies comunes de gestió de dades i de polítiques, tallers i grups de treball temàtics, i cooperació amb el Centre de Coneixement sobre Biodiversitat de la Comissió Europea i el seu servei científic.

S'espera que els projectes contribueixin a:

• Les persones responsables de les polítiques i de la presa de decisions dels nivells pertinents estan més ben preparades per incorporar coneixements educatius, culturals, socials i de comportament relacionats amb la biodiversitat —com ara les dependències empresarials, les vulnerabilitats i els riscos sistèmics— en l’elaboració de polítiques futures, també mitjançant enfocaments participatius i de codisseny.
• Els agents institucionals, empresarials, financers i econòmics són més conscients dels efectes sistèmics de les seves interaccions i interdependències amb els ecosistemes, inclòs el comerç internacional, al llarg de les cadenes de valor; milloren la comprensió i la cartografia de les relacions entre agents i sectors, així com dels processos associats de producció de coneixement i de presa de decisions.
• Les comunitats de recerca transdisciplinària de les ciències naturals i socials i les humanitats, així com dels sectors cultural i creatiu, entre d’altres, col·laboren per comprendre millor els factors indirectes que expliquen les pràctiques perjudicials per a la biodiversitat, identificar punts d’intervenció i provar intervencions basades en l’evidència —també en matèria de governança, incentius, relats, normes i asimetries de poder— amb agents dels sectors públic i privat, per incentivar i reforçar pràctiques col·laboratives positives per a la natura que facin possible un canvi transformador en favor de la biodiversitat.

Suport financer a tercers:

• Es pot concedir suport financer a tercers únicament en forma de subvencions, amb un màxim de 60.000 € per tercer. En aquesta finalitat s’hi pot destinar com a màxim el 15 % del pressupost de la UE sol·licitat.